Títol original: The Reluctant Fundamentalist

Primera edició: novembre del 2015

Publicat per Edicions del Periscopi SL

info@periscopi.cat

Web: www.periscopi.cat

Facebook: www.facebook.com/Periscopi

Twitter: twitter.com/Ed_Periscopi

Impressió: Romanyà Valls

Sant Joan Baptista, 35

08789 - La Torre de Claramunt (Barcelona)

Imprès a Catalunya – Printed in Catalonia

Edició a càrrec d’Aniol Rafel

Maquetació i disseny interior: Tono Cristòfol

Correcció: Miquel Saumell, Òscar Lozano i Núria Saurina

Disseny de la col·lecció i coberta: Tono Cristòfol

Aquest llibre s’ha imprès amb un paper offset cru de vuitanta grams i ha estat compaginat amb la tipografia Caslon Pro en cos 12.

Dipòsit legal: B. 25134-2015

ISBN: 978-84-944409-0-8

Tots els drets reservats. Queda rigorosament prohibida, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes per la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, inclosos la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant el lloguer o préstec públics.

Pròleg

Quan el llop de Wall Street és un paki...

Xavi Ayén

Lahore, Nova York, Londres, Grècia, Itàlia... Podríem dir, repassant els llocs on ha viscut —i fins i tot la nacionalitat de les seves nòvies—, que el pakistanès Mohsin Hamid respon a totes les condicions del xarnego global. La novel·la L’integrista reticent destil·la molt elements autobiogràfics. No s’ha demostrat encara científicament si és veritat que la pàtria d’un escriptor és la infantesa, però almenys acostuma a ser la font d’on brollen molts dels seus temes. I, en efecte, Hamid va viure als Estats Units entre els 3 i els 9 anys, període en el qual el seu pare feia de professor convidat a la Universitat de Stanford. Però, per escriure aquest llibre, s’ha basat sobretot en la seva joventut: als 18 anys se’n va anar cap a Harvard i Princeton, a estudiar dret, però també va fer els primers esborranys d’una novel·la al taller literari de Toni Morrison. Un cop graduat, va haver de treballar uns quants anys a McKinsey & Co., per poder retornar els 100.000 dòlars que li havia deixat el banc perquè estudiés, una de les tristament famoses hipoteques d’estudis del país nord-americà.

La tensió narrativa de l’obra que teniu a les mans és excepcional. La veu que ens ho explica tot, una troballa, fa planar sobre el llibre un doble enigma: què ha succeït, és a dir, quins fets ens narrarà el jove Changez? Però, a més, a qui els està narrant, quina és la identitat del seu enigmàtic interlocutor i en quin context exacte es troben? L’estructura i el final els podria haver signat un Alfred Hitchcock que hagués viscut el començament del segle xxi, a qui imaginem complagut transmetent tota l’angoixa que, sense que res aparentment pertorbador acabi de succeir durant aquest diàleg, trasbalsa un lector que no pot evitar imaginar possibilitats estremidores.

Hamid actualitza, com al seu dia va fer Hanif Kureishi, el tema de les novel·les iniciàtiques afegint-hi el salt d’una cultura a una altra. Així, veiem com un pakistanès d’avui s’integra a la Nova York dels triomfadors, dels milhomes que estudien a les universitats de l’Ivy League i acaben als grans despatxos de Manhattan. Tot és enlluernament: la ciutat, les nits de Manhattan, l’amor i el sexe, la feina, el poder econòmic... En Changez ho aprèn tot de bell nou, des de com comportar-se a les reunions de negocis fins a tractar les noies, i qualsevol petit detall, o una frase secundària amagada en un correu electrònic, assoleixen una categoria epifànica i són font de plenitud. A cavall entre dos mons, el protagonista veu com l’11-S treu les seves contradiccions a la llum, perquè sí, és un brillant cadell de Wall Street... però amb l’afegitó enverinat que prové d’un món que els benestants associen al terrorisme.

L’atemptat a les Torres Bessones, punt culminant de l’acció —enclavat just a la meitat del llibre—, l’endinsa en un sentiment inesperat: una espontània «alegria davant la matança de milers d’innocents» perquè «...en aquell moment els meus pensaments no van ser per a les víctimes de l’atac —la mort a la televisió em commou més quan és ficció [...]—, vaig quedar absort pel simbolisme de tot plegat, pel fet que algú hagués fet agenollar, de manera tan visible, els Estats Units». Un mèrit literari enorme de Hamid és el d’abordar un tema com aquest i ser capaç de deixar oberta la via de la interpretació per al lector, que pot arribar a sentir empatia cap a en Changez, sobretot quan veu com la gent pacífica dels llocs on viuen els terroristes esdevenen danys col·laterals absolutament negligibles, o reflexiona sobre la frase d’un personatge: «No hi ha cap país que infligeixi la mort amb tanta facilitat en habitants d’altres països i que terroritzi tanta gent tan lluny com els Estats Units». L’ambigüitat, la contradicció, és una virtut a les novel·les i de la mateixa manera que, com diu el mateix Hamid, «algú pot ser un marit amorós i tenir un affaire», algú pot sentir a la vegada pena i alegria per l’11-S.

Hi ha un humor latent que recorre tota l’obra i que es vehicula a través del personatge principal. Una educació i unes maneres exquisides, aquesta cavallerositat anacrònica que li va ser inoculada en una societat molt diferent, li confereixen no només un innegable atractiu de cara al sexe oposat, sinó també un distanciament involuntàriament irònic, un contrapunt a la vulgaritat i un punt de vista, gairebé antropològic, que deixa nues algunes de les nostres més absurdes convencions. La subtilesa i el tens capteniment d’en Changez —que, no ho oblidem, fa també de narrador— semblen una metàfora de l’actitud i el mètode que ha pres l’autor a l’hora d’explicar-nos la història, lluny, per exemple, de la divertida però desfermada visió d’un Aravind Adiga.

Són molts els autors «orientals» o «excèntrics» que han fet una aportació rellevant a la literatura contemporània. La singularitat de Hamid és que no és possible considerar-lo una veu externa que traduïm per incorporar-la al nostre patrimoni —com la de Mo Yan, per posar-ne un exemple— per la senzilla raó que escriu des del nostre món i parla el nostre llenguatge, no cal canviar de codis ni traslladar-se a cap univers exòtic. Alguns hi veuran el xoc de cultures, però ell ens en parla sense maniqueisme, mostrant-nos que hi ha molts «ells» i molts «nosaltres» entrecreuats, com quan en Changez s’adona de les afinitats entre les famílies de la classe privilegiada de la seva Lahore natal i les que passen el cap de setmana als Hamptons novaiorquesos; els vells porters dels gratacels amb marquesina li semblen tan malcarats com els de les grans mansions de Lahore.

També ens trobem davant d’una història romàntica, amb moments amorosos de gran intensitat. En aquest context, la introducció de personatges amb algun tipus de malaltia mental és un element clàssic que Hamid utilitza més a la manera de Jonathan Franzen, és a dir, no considerant la bogeria l’element central de la trama o una anomalia que tot ho explica, sinó incorporant-l’hi amb normalitat, com un element més dels personatges, en una època en què potser no estem més trastornats que en d’altres però sí que tenim més diagnòstics, teràpies i fàrmacs que mai.

Cadascú etiquetarà com li sembli L’integrista reticent, que pot entomar sense problemes ser vista com una novel·la de suspens, iniciàtica, romàntica, política, com una sàtira, com un thriller... És senzillament una obra brillant, per endinsar-s’hi i gaudir-ne. Al seu autor, per ser justament reconegut entre nosaltres, potser li falten vuit avis anglosaxons i una casa a la campanya, però, en honor de la nacionalitat britànica que també té, se’l pot considerar a l’altura de narradors com Martin Amis, Ian McEwan o Hanif Kureishi, als quals està destinat a rellevar algun dia. Només queda desitjar-vos un bon passeig pels acolorits cafès de Lahore i per l’Upper East Side de Nova York, «amb bistros encantadors, botigues exclusives i dones atractives amb faldilles curtes que passejaven gossos minúsculs».

Índex

Pròleg