TAULA CRONOLÒGICA DEL NOU TESTAMENT

El poble d’Israel durant el període romà

Emperadors romans:	63 aC: Pompeu, general romà, conquereix Jerusalem. Comença el període de l’ocupació romana de la Palestina.
August (27 aC - 14dC)	37-4 aC: Herodes el Gran, aliat dels romans, regna sobre Palestina (cf. Mt 2). 20 aC: comença la construcció del temple de Jerusalem (temple d’Herodes; cf. Jn 2,20). ± 6 aC: NAIXEMENT DE JESÚS ± 4 aC: mort d’Herodes el Gran després de dividir el seu regne entre els fills Arquelau, Herodes Antipes (cf. Lc 3,1; 23,6-12) i Felip (cf. 3,1) 6 dC: Palestina esdevé província romana amb el nom de Judea.
Tiberi (14 - 37)	18-36 dC: Caifàs gran sacerdot (cf. Jn 11,49). 26-36: Pilat governador romà de Palestina. ± 27 dC: predicació de Joan Baptista (cf. Mt 3). Començament del ministeri de Jesús a Galilea. 30: durant la festa de Pasqua esdevenen la mort i la resurrecció de Jesús (cf. Mt 27). 36-37 dC (?) Hivern; Martiri d’Esteve (Ac 6-7).
Calígula (37 - 41)	± 37 dC: Conversió de Saule de Tars, el futur Apòstol Pau (cf, 9).
Claudi (41 - 54)	43 o 44 dC: Martiri de Jaume, germà de Joan (Ac 12,2). 45-49 dC: primer viatge missioner de Pau (Ac 13,14). ± 49 dC: Assemblea (Concili de Jerusalem) (Ac 15). 49-50 dC: Claudi expulsa els jueus de Roma. 50-52 dC: segon viatge missioner de Pau (Ac 15,36-18,22). ± 50-51: primera carta de Pau: I Tessalonicencs.
Neró (54 - 68)	53-58 dC: tercer viatge missional de Pau (cf. Ac 18,23-21,1). 58 dC: Pau arrestat a Jerusalem. 60 (tardor) dC: viatge de Pau cap a Roma (cf. Ac 27,1-28,15). 61-63 dC: Pau en llibertat vigilada a Roma (cf. Ac 28,16-31). ± 64 dC: Primera carta de Pere.
Galba (68 - 69)	66-70 dC: revolta jueva contra els romans a Palestina.
Vespasià (69 - 79)	± 70 dC: Evangeli de Marc. 70 dC: el general romà Titus ocupa Jerusalem i destrueix el Temple.
Titus (79 - 81)	± 80 dC: Evangelis de Mateu i Lluc; Fets dels Apòstols.
Domicià (81 - 96)	± 100 dC: Cartes de Joan, Evangeli de Joan, Apocalipsi.

INTRODUCCIÓ A L’EVANGELI
SEGONS MATEU

QUÈ SABEM DE MATEU?

Mirem l’autor: l’obra s’atribueix a l’evangelista Mateu/Leví. L’adreça al món israelita. D’ací l’aire fortament semita que amara el discurs i les expressions. Només cal que repassen el Pare nostre: cel, regne, sigui santificat, faci’s la vostra voluntat.

Però l’autor de l’evangeli tal com el tenim avui, és un cristià d’origen jueu, que tenia algun contacte amb la tradició rabínica i que el va escriure directament en grec a Antioquia, entre els anys 80-90. L’autor tenia en compte els jueus que, per haver-se adherit a Jesús i per la seva obertura als pagans es veien exclosos de la Sinagoga.

Dos grans moments obren i tanquen l’evangeli de Mateu

L’obra descansa damunt cinc grans discursos, encabits entre dos grans moments de la vida de Jesús:

• El moment Α: Li diran EMMANUEL que vol dir el Déu amb nosaltres (Mt 1,23)
• i el moment Ω: Jo m’estic entre vosaltres dia rere dia fins que el món no arribi a la seva culminació (Mt 28,20)

Jesús de Natzaret, l’EMMANUEL és la proximitat de Déu al món nostre.

Protagonistes de l’evangeli de Mateu, Mt 1-4,11

• La genealogia de Jesús Crist, fill de David, fill d’Abraham arrela l’Emmanuel en un poble, en una història, en una tradició.
• Maria i Josep: com hi són presentats.
• Herodes, els savis, els mags d’orient i l’exili. Herodes i els savis de la llei refusen Jesús; els forasters el reconeixen. Hi ha el plor dels innocents… (2,1-19).
• Joan el Baptista (3,1-12).
• Jesús (3,13-17): el fill estimat…
• 4,1-11: al desert Jesús aprèn la manera com serà fill, com serà Déu amb nosaltres = Emmanuel.

A Galilea Jesús es revela com la llum que brilla en un país tenebrós. Però cal convertir-se, és dir, adaptar la pupil·la per veure en Jesús no el messies gloriós que la gent somia sinó el Messies que Déu ofereix.

Amb Jesús, amb Josep i Maria, amb Joan el Baptista, l’evangeli ens presenta els primers companys de Jesús: els germans Pere i Andreu, Jaume i Joan. Amb ells comença a caminar pels camins polsosos de Galilea. Som invitats a fer el mateix camí.

Com un gran viatge

La vida de Jesús és presentada com un viatge des de Galilea cap a Jerusalem. De tant en tant –cinc vegades– Jesús s’atura, reuneix els seus i els parla. Hi podem marcar tres etapes:

• 1a etapa. Ministeri de Jesús a Galilea: 4,12-16,12
• 2a etapa. Pujada a Jerusalem: 16,13-20,34
• 3a etapa. A Jerusalem: 21-28

1a ETAPA. MINISTERI DE JESÚS A GALILEA (4,12-16,12)

Hi trobem les següents seccions:

1. 5-7 Jesús proclama el seu programa en el sermó de la Muntanya. Com un nou Moisès, proclama les benaurances i les línies mestres de la nova llei: sigueu com el Pare del cel (5,48).
2. 8-9 De les paraules als fets: Amb obres de misericòrdia Jesús mostra qui són els pobres i per què són benaurats: el leprós; el criat del centurió, un home no israelita; la sogra de Pere; els endimoniats de Gèrasa: d’un país en poder de les forces demoníaques, incontrolables…; el paralític: abans de guarir-lo, li perdona els pecats; els pecadors i els publicans. Les persones valen més que la Llei; la filla de Jaire i la dona guarida; els dos cecs i el mut…

   Jesús comença reestructurant la persona perquè, sentint-se estimada de Déu, se senti cridada a estimar… Jesús actua no des de fora, sinó fent-se seves les nostres febleses, com deia el profeta Isaïes… (8,17).

3. 9,35-38 Segon discurs de Jesús: Jesús crea un espai per a la PARAULA: el discurs de la missió. Ens convida a seure amb ell, a escoltar-lo. Mirem la gent: malmenada i dispersa, talment com les ovelles sense pastor. Mirem els sembrats. Necessita col·laboradors: escull els dotze apòstols, els revesteix de la seva autoritat i els indica les pautes de la seva actuació. Els Dotze seran l’extensió i la presència de l’Emmanuel arreu on aniran. La missió serà difícil, però no la faran tot sols… Llegim atentament aquest discurs del capítol 10: Jesús no amaga res. El projecte salvador de Déu –Jesús vol dir el Senyor salva el poble dels seus pecats!– topa amb els interessos, les incomprensions, amb els odis… Els covards que es retirin.
4. De les paraules als fets.

   D’ara endavant Jesús va sempre acompanyat dels Dotze. Compartint les peripècies de Jesús, els deixebles completen la seva formació. D’entrada constaten que la missió topa amb la incomprensió del Baptista, d’escribes i fariseus, i de la família:

   •De Joan Baptista: ets tu o n’hem d’esperar un altre? Ell n’havia anunciat un de més fort que no ell… i de més eficaç… Jesús li suggereix unes paraules del profeta Isaïes que el podran il·luminar dins la tenebra de la presó… S’ha de fer petit per comprendre… (Mt 11,25-30).

   •Dels escribes i fariseus que els prendran com aliats i satèl·lits de satanàs (12,1-45).

   •De la família (12,46-49).

   Ni Joan ni els adversaris ni la família s’adonen que Jesús encarna la figura del Servent de qui Déu està content (Mt 12,18-21).

5. Tercer discurs de Jesús i les seves conseqüències.

   Nou espai per a la PARAULA: Jesús ens convida a seure i a pensar, vora la mar de Galilea, per què Jesús actua així? Jesús anuncia el Regne del cels –la manera d’actuar de Déu– a base de Paràboles (Mt 13): el sembrador, la cugula, el gra de mostassa, etc.

   El discurs té unes conseqüències imprevistes (13,53-16,13):

   1. A Natzaret no se’l creuen (13,53-58).
   2. Herodes se sent amenaçat i amenaça: prepara a Jesús la mateixa fi del Baptista (14,1-12).
   3. La gent el segueix sense comprendre’l –multiplicació dels pans (14,13-21)–. Jesús l’alimenta i encara li resten engrunes per a la cananea (15,21-27).
   4. Els apòstols no acaben de creure: no tingueu por. Jo sóc (14,27).
   5. La tradició priva els escribes i fariseus d’anar al centre de la persona on Jesús actua (15,1-20).
   6. Jesús puja de nou a la muntanya i s’hi asseu: guareix i nodreix la multitud (16,12-39).
   7. La hipocresia dels fariseus és el llevat que tot ho corromp. (16,1-12).

2a ETAPA. PUJADA A JERUSALEM (16,13-20,34). CAL DEFINIR-SE

Hi distingim tres moments: A, B, C.

A. Jesús es disposa a pujar a Jerusalem. Sap què li espera.

B. Ens asseiem, escoltem i pensem (18-20).

3a ETAPA. A JERUSALEM (21-28)

Quin Messies entra a Jerusalem?

• Humil a cavall d’un ase. Purifica el temple (21,1-17).
• Critica la falsa confiança de la gent amb unes paràboles:

  – la figuera (21,18-21)

  – els dos fills (21,28-32)

  – els vinyaters (21,33-46)

  – convidats a noces (22,1-14)

C. Ens asseiem i pensem. Cinquè discurs de Jesús (24-25).

Seguim atentament els diversos passos de la passió: fixem-nos en els personatges… Només el centurió s’adona que el crucificat és el FILL DE DÉU.

Ω: Culminació

La missió. Déu m’ha donat tot poder al cel i a la terra. Aneu a tots els pobles. Jo m’estic entre vosaltres dia rere dia fins que el món no arribi a la seva culminació… No tingueu por. Comuniqueu als meus germans que se’n vagin a Galilea. Allí em veuran (28,18-19).

Tornem a començar la lectura tenint ben present que el Ressuscitat dia rere dia és entre nosaltres i ens mena a la vida plena.

EVANGELI SEGONS MATEU

1Genealogia de Jesucrist (Lc 3,23-38).

¹ Llibre dels orígens de Jesucrist, Fill de David, Fill d’Abraham. ² Abraham fou el pare d’Isaac, Isaac ho fou de Jacob; Jacob, de Judà i els seus germans; ³ Judà fou el pare de Fares i Zara; Tamar n’era la mare; Fares fou el pare d’Hesron; Hesron, d’Aram; ⁴ Aram ho fou d’Amminadab; Amminadab, de Naasson; Naasson, de Salmon; ⁵ Salmon fou pare de Booz; Booz, fill de Rahab, fou el pare d’Obed; la mare d’Obed fou Rut; Obed fou pare de Jessè; ⁶ Jessè ho fou del rei David. David i la dona d’Uries foren els pares de Salomó, ⁷ Salomó fou pare de Roboam; Roboam, d’Abies; Abies, d’Asà; ⁸ Asà fou el pare de Josafat; Josafat, de Joram; Joram, d’Ozies; ⁹ Ozies, de Jotam; Jotam, d’Acaz; Acaz, d’Ezequies; ¹⁰ Ezequies, de Manassès; Manassès, d’Amon; Amon, de Josies; ¹¹ Josies fou pare de Jeconies i els seus germans en temps de la deportació a Babilònia.

¹² Després de la deportació a Babilònia, Jeconies fou pare de Salatiel; Salatiel, ho fou de Zorobabel; ¹³ Zorobabel, d’Abihud; Abihud, d’Eliaquim; Eliaquim, d’Azor; ¹⁴ Azor, de Sadoc; Sadoc, d’Aquim; Aquim, d’Eliüd; ¹⁵ Eliüd, d’Eleazar; Eleazar, de Matan; Matan, de Jacob; ¹⁶ i Jacob fou el pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual va néixer Jesús, l’anomenat Messies.

¹⁷ Així, el nombre total de les generacions és de catorze des d’Abraham fins a David, de catorze també des de David fins a la deportació de Babilònia, i de catorze des de la deportació de Babilònia fins al Messies.

Concepció de Jesús (Lc 2,1-7).

¹⁸ Ara bé, la concepció de Jesucrist fou així: La seva mare Maria era promesa amb Josep, i, abans de conviure amb ell, es trobà encinta per l’acció de l’Esperit Sant. ¹⁹ Josep, el seu espòs, bo com era, no volia fer-la quedar malament; per això va decidir de desentendre-se’n en secret. ²⁰ Quan ja ho tenia pensat, vet aquí que l’àngel del Senyor se li va aparèixer en somnis i li va dir:

—Josep, fill de David, no tinguis por d’acollir Maria com a esposa, perquè el fill que espera prové de l’Esperit Sant. ²¹ Infantarà un fill i li posaràs el nom de Jesús, perquè Ell salvarà el poble dels seus pecats.

²² Tot això va passar per donar el seu sentit ple a allò que el Senyor havia dit pel Profeta: ²³ Mira, la verge concebrà i infantarà un fill i l’anomenaran Emmanuel, nom que traduït vol dir Déu-amb-nosaltres.

²⁴ Josep, desvetllat del son, va fer segons li havia ordenat l’àngel del Senyor, i prengué la seva esposa a casa seva. ²⁵ I sense haver tingut relacions sexuals amb ella, Maria infantà un fill, i ell li posà el nom de Jesús.

2Uns savis, els mags, visiten Jesús

¹ Havia nascut Jesús a Betlem de Judea en temps del rei Herodes, quan, de sobte, uns savis vinguts de l’Orient es van presentar a Jerusalem ² preguntant:

—¿On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Perquè hem vist a l’Orient la seva estrella i hem vingut a adorar-lo.

³ Només de sentir-ho, el rei Herodes es va esverar i tot Jerusalem amb ell. ⁴ Va convocar tots els grans sacerdots i els escribes del poble i els demanà on havia de néixer el Messies.

—⁵ A Betlem de Judea —li van respondre—. Així ho va escriure el Profeta:

⁷ Llavors, Herodes cridà d’amagat aquells savis per informar-se exactament del temps de l’aparició de l’estrella. ⁸ I els envià cap a Betlem amb aquest encàrrec:

—Aneu-vos-en, i esbrineu exactament això del nen, i, quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber de seguida: així podré venir jo també a adorar-lo.

⁹ Amb aquesta recomanació del rei, varen marxar. I vet aquí que l’estrella que havien vist a l’Orient, els anava al davant fins que vingué a aturar-se just allà on era el nen. ¹⁰ Fou immensa la joia que van tenir en veure l’estrella. ¹¹ Entrant a la casa, van veure el nen amb la seva mare Maria, i, agenollant-se, l’adoraren. Obriren els seus cofres i li oferiren, com a regals, or, encens i mirra. ¹² I avisats en somnis que no tornessin a Herodes, se’n tornaren cap el seu país per un altre camí.

Cap a Egipte

¹³ Així que van marxar, heus aquí que l’àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li va dir:

—Aixeca’t i fuig cap a Egipte amb l’infant i la seva mare, i queda-t’hi fins que jo t’avisaré, perquè Herodes té intenció de buscar el nen per fer-lo morir.

¹⁴ Es llevà, prengué el nen i la mare, de nit, es refugià a Egipte, ¹⁵ i s’hi va estar fins a la mort d’Herodes. Així prenia el seu sentit ple allò que havia dit el Senyor pel Profeta: D’Egipte he cridat el meu Fill.

Els innocents

¹⁶ Llavors Herodes, veient-se burlat per aquells savis, es va enrabiar de mala manera i donà ordre de fer matar, a Betlem i rodalies, tots els nens de dos anys en avall, calculant el temps segons el que havia deduït de la informació d’aquells homes. ¹⁷ Ara sí que es féu realitat allò que havia dit el profeta Jeremies:

Retorn d’Egipte. Natzaret

¹⁹ A la mort d’Herodes, l’àngel del Senyor s’apareix en somnis a Josep a Egipte, ²⁰ i li diu:

—Aixeca’t, i torna a la terra d’Israel amb el nen i la seva mare, perquè ja són morts els qui maquinaven contra la vida de l’infant.

²¹ Josep es llevà, i entrà en terra d’Israel amb el nen i la seva mare.

²² Però, quan va saber que Arquelau succeïa al seu pare Herodes en el tron de Judea, va tenir por d’anar-hi. Avisat en somnis, es retirà a la regió de Galilea, ²³ i anà a instal·lar-se en una ciutat que en deien Natzaret. Així es féu realitat la Paraula dels Profetes: L’anomenaran Natzarè.

3Predicació del Baptista (Mc 1,1-8; Lc 3,1-9.15-17; Jn 1,19-28).

¹ Aquells dies, es presentà Joan Baptista proclamant en el desert de Judea:

—² Canvieu de vida, perquè Déu es disposa a regnar.

³ El profeta Isaïes es referia a Joan quan deia:

⁴ El mateix Joan duia un vestit fet de pèls de camell i, cordat a la cintura, una corretja de cuiro. El seu aliment era a base de llagostos i mel silvestre. ⁵ Llavors, Jerusalem, tota la Judea i la regió del Jordà acudien a ell, ⁶ reconeixien públicament els seus pecats i Joan els batejava al riu Jordà.

⁷ Veient que al seu baptisme acudien no pas pocs fariseus i saduceus, els deia:

—Casta d’escurçons, qui us garanteix que us escapareu del càstig imminent? ⁸ Au, doncs, que el fruit de la conversió es manifesti en la conducta. I no us il·lusioneu pensant en el vostre interior: ⁹ “El nostre pare és Abraham”, perquè us asseguro que Déu és prou poderós per a fer sortir fills d’Abraham fins d’aquestes pedres. ¹⁰ Sí; ja la destral apunta a la rel dels arbres: així, tot arbre que no fa el fruit esperat, serà tallat i tirat al foc.

¹¹ Jo, és veritat, us batejo amb aigua, en senyal de conversió. Però el qui ve darrere meu, és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies. Ell sí que us batejarà amb el foc de l’Esperit Sant. ¹² Té a la mà la forca de ventar i deixarà ben neta la seva era. Recollirà el seu blat al graner i cremarà el boll amb un foc que no s’apaga mai.

Baptisme de Jesús (Mc 1,9-11; Lc 3,21-22; cf. Jn 1,29-34).

¹³ Llavors, vingué Jesús des de Galilea al Jordà, i es presentà a Joan perquè el bategés. ¹⁴ Però Joan s’hi resistia dient:

—No! Ets tu qui m’has de batejar, i vols que jo et bategi?

¹⁵ Però Jesús li va respondre:

—Deixa’m fer ara; que és així, com hem de complir fidelment la voluntat de Déu.

Llavors el deixà fer. ¹⁶ Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua. Llavors el cel se li va obrir i va veure l’Esperit de Déu davallant com un colom i posant-se sobre ell. ¹⁷ I heus aquí una veu del cel que deia:

—Aquest és el meu Fill, l’estimat, n’estic molt content.

4Jesús és posat a prova al desert (Mc 1,12-13; Lc 4,1-13).

¹ Llavors l’Esperit conduí Jesús desert endins perquè el diable el posés a prova. ² I després de dejunar quaranta dies i quaranta nits, al capdavall, va sentir fam. ³ Se li acostà el temptador i li digué:

—¿Oi que ets fill de Déu? Doncs mana que aquests rocs es tornin pans.

⁴ Però Ell li replicà:

—Està escrit:

⁵ Llavors, el diable se l’emporta a la ciutat santa, el situa al punt més alt del temple, ⁶ i li diu:

—Si ets fill de Déu, tira’t daltabaix, perquè està escrit:

⁷ Jesús li respon:

—Està escrit també:

⁸ El diable se l’emporta encara a dalt d’una muntanya molt i molt alta, i li fa veure tots els reialmes del món amb la seva magnificència, ⁹ tot dient:

—Et donaré tot això si t’agenolles davant meu i m’adores.

¹⁰ Llavors, Jesús li diu:

—Vés-te’n, Satanàs!, perquè està escrit:

¹¹ Acabat, el diable el va deixar estar. I vet aquí que van venir uns àngels i el servien.

Torna a Galilea (Mc 1,14-15; Lc 4,14-15).

¹² Quan Jesús va saber que havien empresonat Joan, es retirà a Galilea, ¹³ i, deixant Natzaret, vingué a establir-se a Cafarnaüm, a ran del mar, als confins de Zabuló i de Neftalí. ¹⁴ Ara adquiria el seu sentit ple l’oracle del profeta Isaïes, que diu:

¹⁷ A partir d’aquest moment, Jesús es posà a proclamar:

—Canvieu de vida!, perquè Déu es disposa a regnar.

Crida uns pescadors a seguir-lo (Mc 1,16-20; cf. Lc 5,1-11).

¹⁸ Passejant vora el mar de Galilea, hi va veure dos germans, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà. Calaven la xarxa al mar, perquè eren pescadors. ¹⁹ I els diu:

—Apa, seguiu-me, i us faré pescadors d’homes.

²⁰ Ells van deixar immediatament les xarxes i el van seguir.

²¹ Caminant un xic més enllà, va veure altres dos germans, Jaume i Joan, fills del Zebedeu. Eren a la barca repassant les xarxes amb Zebedeu, el seu pare. I els va cridar. ²² Ells van deixar immediatament la barca i el pare i el van seguir.

Jesús ensenya i guareix (Lc 6,17-19).

²³ I recorria de cap a cap la Galilea ensenyant en aquelles sinagogues, proclamant la Bona Nova del Regne i guarint tota mena de malalties i de xacres de la gent. ²⁴ I la seva fama s’estenia per tota la Síria. Li presentaven tota mena de malalts, afectats de malalties i sofriments diversos: endimoniats, epilèptics i paralítics, i els guaria. ²⁵ El seguia una gran gentada vinguda de Galilea i de la Decàpolis, de Jerusalem i de la Judea, i de l’altra banda del Jordà.

5Sermó de la muntanya (Lc 6,20-49).

¹ Veient aquella gentada, Jesús pujà a la muntanya. S’hi assegué i se li van acostar els deixebles. ² I prenent la paraula, els instruïa, dient:

Les benaurances (Lc 6,20-23).

—³ Sortosos els pobres que ho són de cor,

perquè Déu, el seu Rei, està de part d’ells.

⁴ Sortosos els qui ploren,

perquè Déu els consolarà.

⁵ Sortosos els humils,

perquè la seva herència serà la terra promesa.

⁶ Sortosos els qui tenen fam i set d’ajustar-se al voler de Déu,

perquè Déu els saciarà.

⁷ Sortosos els misericordiosos,

perquè experimentaran la misericòrdia de Déu.

⁸ Sortosos els de cor transparent,

perquè fruiran de la vista i de la intimitat de Déu.

⁹ Sortosos els qui treballen per la pau,

perquè Déu els reconeixerà com a fills.

¹⁰ Sortosos els qui són perseguits per ajustar-se al voler de Déu,

perquè Déu, el seu Rei, està de part d’ells.

¹¹ Sortosos sereu quan us insultaran i us perseguiran i diran contra vosaltres —sense fonament— tota mena de mal, per causa meva. ¹² Alegreu-vos i salteu de joia, perquè Déu us reserva una gran recompensa. Així van ser perseguits els profetes que us han precedit.

Sal i llum (Mc 9,50; Lc 14,34-35).

—¹³ Vosaltres sou la sal de la terra; però si la sal perd el seu gust, amb què la salaríem? Ja no serveix de res: la tirem fora i la gent la trepitja.

¹⁴ Vosaltres sou la llum del món. No es pot camuflar una ciutat dalt d’un turó. ¹⁵ Tampoc no encenem un llum per posar-lo sota un mesuró, sinó ben alt: així il·lumina tots els qui són a casa. ¹⁶ Que la vostra llum resplendeixi de tal forma als ulls de la gent, que, veient el bé que feu, glorifiquin el vostre Pare del cel.

Jesús i la Llei

—¹⁷ No us penseu pas que he vingut a anul·lar la Llei o els Profetes. No he vingut pas a anul·lar, sinó a donar el sentit ple. ¹⁸ Us ho asseguro de debò: mentre no passin el cel i la terra, no passaran ni una “i” ni un punt sobre la “i” de la Llei: tot s’acomplirà.

¹⁹ Per això, el qui se salti només un d’aquests manaments tan insignificants i ensenyi la gent a fer-ho així, el declararan el més insignificant en el regne de Déu. En canvi, el qui els practiqui i els ensenyi, a aquest sí que el declararan important en el regne de Déu. ²⁰ Perquè us ben dic que si la vostra fidelitat a la Llei no va més enllà que la dels escribes i fariseus, no reconeixereu Déu com a Senyor.

No mataràs

—²¹ Sabeu que es va dir als antics: No mataràs. I si un mata, en respondrà davant el tribunal. ²² Però jo us dic: Tot el qui manté una actitud d’ira contra el seu germà, en respondrà davant el tribunal. I el qui insulti el seu germà dient-li “capsigrany”, en respondrà davant el Gran Consell. I el qui li digui “ets un beneit”, mereix el foc de l’infern.

²³ Per tant, quan presentes la teva ofrena a l’altar i, ja allí, recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, ²⁴ deixa allí mateix la teva ofrena davant l’altar, i vés primerament a fer les paus amb el teu germà; acabat, vine a fer la teva ofrena.

²⁵ Arregla amigablement les coses amb el teu contrincant, de seguida, mentre vas encara de camí amb ell: no sigui que el teu contrincant et posi a mans del jutge, i el jutge a mans del guàrdia, i et fiquin a la presó. ²⁶ Ja et dic jo, que no en sortiràs fins que no hagis pagat l’últim cèntim.

L’adulteri

—²⁷ Sabeu que es va dir: No cometis adulteri. ²⁸ Doncs jo us dic: Qualsevol que es miri una dona casada amb desig de posseir-la, ja ha adulterat amb ella interiorment.

²⁹ Per això, si el teu ull dret t’és ocasió de pecar, buida-te’l i llença’l ben lluny de tu: més et val perdre un membre sol, que no pas que tot el teu cos vagi a parar a l’infern. ³⁰ I si la teva mà dreta t’és ocasió de pecar, talla-te-la i llença-la ben lluny de tu: més et val perdre un membre sol, que no pas que el teu cos vagi a parar tot sencer a l’infern.

El divorci (Mt 19,9; Mc 10,11-12; Lc 16,18).

—³¹ També s’ha dit: Si algú repudia la seva dona, que li estengui un certificat de repudi. ³² Doncs jo us dic: Qualsevol que repudiï la seva dona —quan ella no li ha estat infidel— l’exposa a l’adulteri, i el qui es casa amb una de repudiada, comet adulteri.

El jurament

—³³ Sabeu encara que es va dir als antics: No trencaràs el jurament, i compliràs els juraments que has fet davant del Senyor.

³⁴ Jo, tanmateix, us dic: Res de jurar! En absolut! Ni pel cel, perquè és el tron de Déu, ³⁵ ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, perquè és la ciutat del gran Rei. ³⁶ No juris tampoc pel teu cap, perquè no pots tornar blanc o negre ni un sol cabell teu. ³⁷ Simplement digueu “sí” quan és “sí”, i “no” quan és “no”. El que passa d’aquí, ve del Maligne.

El talió (Lc 6,29-30).

—³⁸ Sabeu que es va dir: Ull per ull i dent per dent. ³⁹ Doncs jo us dic: Res de plantar cara al dolent. Al contrari. ¿Un et pega a la galta dreta? Para-li també l’altra. ⁴⁰ ¿Que et vol posar un plet per prendre’t la camisa? Deixa-li l’abric i tot. ⁴¹ ¿Que t’obliga a fer un quilòmetre amb ell? Fes-n’hi dos. ⁴² Dóna a qui et demana, i no et giris d’esquena al qui et vulgui manllevar res.

Amor als enemics (Lc 6,27-36).

—⁴³ Sabeu que es va dir: Estimaràs el teu proïsme, però no pas el teu enemic. ⁴⁴ Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. ⁴⁵ Així esdevindreu fills del vostre Pare del cel: Ell fa sortir el sol sobre dolents i bons, i fa ploure sobre justos i injustos.

⁴⁶ Si estimeu només els qui us estimen, quin premi us mereixeu? ¿Oi que els publicans fan això mateix? ⁴⁷ I si saludeu només els vostres germans, què feu d’excepcional? ¿Oi que els pagans fan exactament igual?

⁴⁸ No us quedeu a mig camí: Sigueu com el vostre Pare del cel.

6Obreu amb rectitud

—¹ Alerta! No feu les vostres pràctiques religioses a la vista de la gent, per fer-vos veure! Altrament no tindreu cap premi als ulls del vostre Pare del cel.

L’almoina

—² Per tant, quan fas una almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta: això ho fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè la gent els aplaudeixi. Us ho dic ben de debò: ja tenen la paga que volien. ³ Tu, en canvi, quan fas una almoina, que la teva mà esquerra no sàpiga què fa la teva dreta. ⁴ Així la teva almoina quedarà amagada. I el Pare, que veu fins allò que és amagat, t’ho recompensarà.

La pregària

—⁵ I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites: els agrada de fer les seves oracions drets a les sinagogues i a les cantonades de les places, perquè la gent els vegi. Us ho dic ben de debò: ja tenen la paga que volien. ⁶ Tu, en canvi, quan vulguis pregar, entra a la teva cambra i tanca-t’hi amb pany i clau, i prega el teu Pare que veu fins allò que és amagat. I el Pare que veu fins allò que és amagat, t’ho recompensarà.

⁷ I quan pregueu, eviteu la xerrameca que faran els pagans, que es pensen que quan més garlen, més cas els faran. ⁸ No féssiu pas com ells, no! Perquè el vostre Pare sap prou bé què us cal abans i tot que li demaneu res.

El Parenostre (Lc 11,2-4).

⁹ Per això, pregueu així:

—Pare nostre del cel!

Fes-te reconèixer com a Déu!

¹⁰ Estableix el teu regnat!

Realitza el teu designi

a la terra a semblança del cel!

¹¹ Dóna’ns avui el nostre pa que necessitem.

¹² Perdona’ns les nostres ofenses, com també nosaltres

perdonem els qui ens ofenen.

¹³ No ens deixis caure en la temptació,

ans allibera’ns del Maligne!

[Perquè són teus per sempre el Regne, el poder i la Glòria. Amén.]

¹⁴ Perquè si perdoneu als altres el mal que us han fet, també us perdonarà a vosaltres el vostre Pare del cel. ¹⁵ Però si no perdoneu els altres, tampoc el vostre Pare del cel no us perdonarà el vostres mancaments.

El dejuni

—¹⁶ I quan dejuneu, no feu el posat trist dels hipòcrites que es desfiguren la cara perquè la gent s’adoni que dejunen. Us ho dic de debò: ja tenen la paga que volien. ¹⁷ Tu, en canvi, quan dejunis, perfuma’t el cap i renta’t la cara, ¹⁸ perquè la gent no s’adoni que dejunes, sinó el Pare que és present en el lloc més amagat. I el teu Pare que veu fins allò que és amagat, et recompensarà.

Un tresor al cel (Lc 12,33-34).

—¹⁹ No acumuleu riqueses en aquest món, on l’arna i el rovell les fan malbé i on els lladres foraden la paret i roben. ²⁰ Acumuleu-vos, més aviat, riqueses al cel, on ni arna ni rovell no les fan malbé i on els lladres no foraden ni roben. ²¹ Perquè on hi ha el teu tresor, allí hi haurà també el teu cor.

El llum de la persona (Lc 11,34-36).

—²² L’ull és el llum de la persona. Per això, si el teu ull és sa, tot tu seràs lluminós. ²³ Però si el teu ull està malalt, tot tu estaràs a les fosques. Per això, si la llum que tens és foscor, ui! quina foscor, la teva!

Déu i el diner (Lc 16,13).

—²⁴ Ningú no pot estar al servei de dos senyors, perquè o bé n’avorrirà un i estimarà l’altre, o bé optarà per un i prescindirà de l’altre. No podeu servir Déu i el diner!

Confiança en Déu (Lc 12,22-34).

—²⁵ Per això us dic: no passeu ànsia per la vostra vida pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, què us vestireu. ¿Oi que la vida val més que no pas l’aliment i el cos més que no pas el vestit?²⁶ Fixeu-vos en el ocells: no sembren ni seguen ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu vosaltres més que no pas ells?

²⁷ Qui de vosaltres, per molt que rumiï, pot afegir un pam tan sols a la seva vida?

²⁸ I pel vestit, per què passeu ànsia? Guaiteu els lliris boscans: com es fan! No s’escarrassen a filar. ²⁹ I tanmateix us dic que ni Salomó amb tot el seu luxe no es va poder vestir com un d’ells. ³⁰ Doncs bé, si Déu vesteix tan meravellosament l’herba del camp que avui floreix i demà la tirem al forn, ¿no farà molt més per vosaltres, homes de poca fe?

³¹ Per tant, no passeu ànsia pensant: ¿què menjarem o què beurem o què ens posarem?

³² Els pagans sí que es basquegen per tot això. Però, el vostre Pare del cel sap prou bé que teniu necessitat de totes aquestes coses.

³³ Que el vostre afany primer sigui Déu com a Senyor vostre, i la fidelitat al seu designi, i totes les altres coses Ell us les donarà d’escreix. ³⁴ Així que no us angunieu pel demà, perquè el demà s’anguniarà per ell mateix. Ja n’hi ha prou amb els maldecaps de cada dia.

7No jutgeu (Lc 6,37-42).

—¹ No us poseu a fer de jutges si no voleu que Déu us jutgi. ² Perquè Déu us jutjarà amb el mateix criteri amb què vosaltres jutjareu, i us farà la mateixa mesura que fareu.

³ I ara! ¿Com veus la busca a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que portes al teu ull? ⁴ ¿Amb quina barra dius al teu germà: “Tens una busca a l’ull, deixa’m que te la’n tregui”, mentre tens aquesta biga al teu? ⁵ Barrut! Treu primer la biga del teu ull i llavors sí que t’hi veuràs bé per treure la busca de l’ull del teu germà.

No profanar les coses santes

—⁶