Introducció

Aquest és el meu segon llibre. No crec que tingui res de nou per explicar, sincerament. La meva feina és la mateixa que la que feia fa cinc anys, quan vaig escriure l’anterior: cursos i conferències en empreses, sessions per a pares a les escoles i les classes de direcció comercial a la universitat. Els conceptes que explico i treballo són els mateixos que ja desenvolupava en el llibre anterior, perquè són els que em segueixo creient, perquè són els que continuo treballant i perquè crec que hi ha conceptes i idees que mai no canvien i que sempre són actuals. Avui dia continua sent necessari saber què volem a la vida, continua vigent la importància de treballar les nostres actituds personals i lluitar cada dia per ser més bona persona. I és igualment rellevant recordar que no hi ha res més gratificant que ajudar els altres. Totes aquestes idees haurien de ser sempre d’actualitat.

Jo sempre em presento com a formador. Aquesta és la meva feina. A més, ho sóc amb orgull i per vocació. Ara bé, ser formador no és el mateix que ser un expert. Els experts saben, investiguen, descobreixen, creen, analitzen, desenvolupen idees, construeixen models, dissenyen conceptes. Hi ha moltes persones que saben també sobre el tema de les actituds personals. Els formadors no en sabem. La meva feina consisteix a copiar, enganxar i transmetre. Copiar i enganxar, és veritat que a la meva manera, però no deixa de ser copiar i enganxar. Copiar que se’m donava bé quan anava a l’escola i ara s’ha convertit en la meva activitat professional :–). Copio d’aquells experts que saben tantes coses i ho enganxo de la millor manera que sé. No és res il·legal. Després ho comunico. Així de senzill. Per això en aquest llibre no hi ha cap idea meva, cap concepte que jo hagi inventat, no, aquesta capacitat no la tinc. En aquest llibre trobaràs idees d’altres persones que jo he enganxat i ordenat a la meva manera.

També pot passar que hi trobis idees que ja hi havia en el meu llibre anterior. Hi ha conceptes que em continuen semblant essencials i hi ha contes que em segueixen commovent. Per això hi trobaràs unes quantes idees repetides. Al capdavall, com he dit abans, jo continuo pensant el mateix, treballant el mateixos temes i enfocant-los de la mateixa manera. Et demano disculpes si t’esperaves alguna cosa diferent.

A més, totes les idees que aplego en aquest llibre ja les coneixes, ja les saps. Les has escoltat o llegit en molts altres llocs. És important que ho tinguis en compte per no posar-te nerviós a mesura que vagis passant les pàgines, perquè, si no, pot passar que acabis llançant el llibre per la finestra. Tot el que t’explico ja ho saps. Però no et demanis si ho saps o no ho saps. El que t’hauries de preguntar és si ho fas o no ho fas. La diferència entre els cracs i la gent del carrer no rau a saber fer les coses, sinó a fer-les. Això és l’important. Fer és el que fa que canviïs. Ja ho deia Chesterton, que necessitem que ens recordin les coses més que no pas que ens les ensenyin.

L’objectiu d’aquest llibre no és afegir res al camp de les actituds personals. Si fos així no l’hauria escrit, perquè no hi tinc res a aportar. Aquest és un llibre senzill, simple, bàsic i pràctic, amb idees senzilles, simples, bàsiques i pràctiques. Jo he après que la vida és simple, molt simple, no fàcil, però sí simple, i el que passa és que ens agrada complicar-nos-la o que ens la compliquin. A mi m’encanta el tenis, i el tenis és un esport ben senzill: la pilota ha de passar per sobre de la xarxa i botar dins unes línies que delimiten la pista. És simple. Gens fàcil, però sí simple. A mi em sembla que la vida és igual, simple, però gens fàcil. I encara ho és menys si a sobre ens la compliquem!

L’únic propòsit d’aquest llibre és fer-te pensar. Anem tan ràpid sempre a la vida que no tenim temps de parar-nos de tant en tant a pensar. Comença a ser un luxe disposar d’uns quants minuts per reflexionar. Pensar, rumiar, cavil·lar, discórrer, analitzar, examinar sempre és positiu i necessari. Ajuda a adonar-se de les coses, a veure-ho tot amb perspectiva, a prioritzar, a relativitzar, a corregir, a agafar forces i reposar energies. A posar en ordre una vida que l’entorn ja s’encarrega de desordenar. Aquest és el propòsit d’aquest llibre: ajudar-te a reflexionar. A reflexionar sobre la teva vida, sobre les coses que funcionen bé i les que hauries de canviar, perquè prenguis decisions, perquè facis els canvis que et facin anar pel camí que tu vols recórrer. De vegades les idees s’han d’escoltar quaranta-tres vegades de formes diferents, en moments diversos. Sovint és la manera d’explicar-les, l’ordre, de vegades és una història, un conte, una anècdota. De sobte el nostre cap fa «clic». Ja ho tinc! Sí, sí, sí! Aconseguir fer aquest «clic» dins el teu cap és l’objectiu d’aquest llibre, recordar-te coses que ja saps i moure’t a l’acció, a practicar, a implementar en el teu dia a dia les idees que et penses que t’ajudaran a ser una persona millor.

Esmerçar temps i diners a pensar com ser una persona millor és sempre una bona inversió. Una vegada vaig llegir que tots hauríem, en alguns moments de la nostra existència, qüestionar la nostra vida a analitzar tot allò que requereix el nostre esforç. Si no, serem servents del sistema, viurem per acomplir els objectius dels altres, viurem per treballar, per acomplir obligacions que no tenen cap sentit per a nosaltres. Sobreviurem, anirem fent. Però, al final, sucumbirem davant el buit. Hi ha gent que diu que la vida és com anar amb bicicleta, que sempre s’ha d’estar pedalant, i que si t’atures, caus. Algú va dir en una ocasió que no hi estava d’acord, que de vegades cal parar-se per revisar la bici, inflar les rodes, mirar el mapa per saber quin camí cal seguir. Jo comparteixo aquesta opinió, també crec que cal parar-se a pensar, i fer-ho molts cops al llarg de la vida. Diria que gairebé diàriament.

La vida mitjana té només nou-cents seixanta mesos. Hem d’aprofitar-la, no podem malbaratar-la. Les persones extraordinàries, els cracs, tenen la disciplina per fer el que saben que és important, el que saben que han de fer, en lloc de fer les coses fàcils i les que els vénen de gust. Però és que, a sobre, s’ho passen la mar de bé fent les coses correctes. Cal comprometre’s. Que trist és passar per la vida sense implicar-s’hi. Que trist és haver vingut per donar llum i ser obscuritat.

Tolstoi m’apassiona. Veuràs que en aquest llibre hi ha moltes frases i idees seves. Va deixar escrita aquesta frase que em sembla brutal: «Hi ha molts tipus de coneixement, però n’hi ha un de més important que els altres: el coneixement de com s’ha de viure; i aquest coneixement gairebé sempre es menysprea». Però també ho va dir Sèneca: «Mentre visquis, continua aprenent com has de viure». Aquest llibre pretén això, fer-te reflexionar sobre com hauries de viure per donar sentit a la vida.

No hi ha un ofici més important que aprendre a viure. Hem de convertir la nostra vida en una obra d’art, que al final dels nostres dies, interiorment puguem dir: «Visca, visca, visca!». Al capdavall, l’únic objectiu que té la vida és lluitar cada dia per ser la més bona persona que puc arribar a ser. En el fons de cadascun de nosaltres hi ha l’anhel de viure una vida de grandesa, de contribuir, d’aportar alguna cosa, d’ajudar i fer feliços els altres, de lluitar pel que val la pena, d’actuar a partir de principis i valors.

Explicar les coses és fàcil. Fer el que jo faig és ben senzill. El mèrit està en la lluita diària per aplicar-ho. Aquí rau la grandesa de les persones, i, en aquest aspecte, jo continuo sent un novençà.

Espero que el llibre no et decebi. Espero que et sembli amè i senzill de llegir, però sobretot que t’ajudi, que et sigui útil.